Poesia de proximitat - Valldigna en Xarxa

Poesia Catalana a la xarxa

2009-04-27T16:10:00.004+02:00

Des del 2005 reciten als parcs naturals del país.`L'iniciativa té el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

Poetes i músics catalans posen veu i música als recitals de poesia als Parcs Naturals. Es poden veure més de sis-cents vídeos del cicle 'Poesia als parcs' de l'any 2007-2008.

'Poesia als parcs' va néixer l'any 2005 amb el designi de difondre l'expressió poètica des dels espais protegits, com a indrets idonis per a l'expressió literària. Enric Casasses, Blanca Llum Vidal, Pau Vadell, Perejaume, David Castillo, Roc Casagran, Lluís Solà i Feliu Formosa en són alguns dels participants. Els vídeos han estat enregistrats per Ester Xargay, coordinadora del cicle, juntament amb Carles Hac Mor. + INFO

A LA POESIA - Ponç Pons

2009-03-21T03:49:00.007+01:00

Des d’una illa de mots,

entre ullastres i llibres,

mentre sent escoltant

la bellesa del vent

que escriure és respirar,

comprendre, fer l’amor

i l’art ens humanitza,

t’ho diré passional:

t’estim i sense tu

res tindria emoció

ni seria tan cert

açò que en diuen viure.

Amb les llengües del cor

i tinta com el mar

generós de les illes,

sembram versos per fer

florir lliures i oberts

al sagrat cos del món

sentit i veritat.

Més que d’on hem nascut

som del lloc que estimam

i lectors agraïts

que tenim el que dam

feim diversos un sol

gran poema on no hi ha

més pàtria que la vida.

Poefesta barcelonina en homenatge a Josep Piera

2008-12-27T20:00:00.006+01:00

Ara fa un any, engegavem el projecte d'aquest bloc poètic dedicat als poetes de La Valldigna-Safor, amb motiu del Festivern Cultural organitzat conjuntament per l'Ajuntament de Benifairó de la Valldigna i el projecte en xarxa VALLDIGNA SOM I SEREM. En l'aniversari de l'esdeveniment volem retre homenatge virtual a un poeta valldignenc amb renom internacional, Josep Piera, oferint-vos imatges de la poefesta celebrada a Barcelona al PUB L'Horiginal, el passat dia 11 de novembre, i un ampli reportatge sobre l'autor.

BON NADAL - MOLTS ANYS I BONS

"Volare" Josep Piera

2008-11-11T21:39:00.004+01:00

Imatges de la poefesta celebrada a Barcelona al PUB L'Original, el passat dia 11 de novembre, en homenatge a Josep Piera pels seus 40 anys literaris

"La Tarara" - Josep Piera

2008-11-11T12:42:00.003+01:00

POEFESTA A L'HORIGINAL
Barcelona 11/11/08

"Hivern", poema de Miquel Martí i Pol

2008-11-11T00:11:00.000+01:00

2 anys de la mort de Miquel Martí i Pol

"Serena barca", MJ Escrivà

2008-01-08T16:04:00.001+01:00

Serena barca

*Maria Josep Escrivà ens envia un poema per a entrar amb bon peu al 2008.

Naveguem desnonats cap a platges tranquil·les.
No fa por naufragar si és en terra benigna:
l'aval es la memòria de la llum.

La certesa que, del fons dels arenys,
com camafeus de dintre dels bulbs closos,
brollaran assutzenes redimides de tot.

Maria Josep Escrivà
Desembre de 2007

*

I Concurs literari d’assaig independentista

2008-01-06T23:17:00.000+01:00

2008-01-04T18:50:00.000+01:00

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna

Poesia de proximitat

2008-01-04T18:23:00.001+01:00

Encarna Sant-Celoni i Verger {Tavernes}
Elia Saneleuterio Temporal {Simat}
Christelle Enguix i Morant {Beniarjó}
Maria Josep Escrivà {Gandia}

Presenta i modera Isabel Canet

18:00 Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, - Pça Esglèsia-junt al "Llavador"

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna

Encarna Sant-Celoni- intervenció al FESTHIVERN CULTURAL

2008-01-01T08:58:00.001+01:00

FESTHIVERN CULTURAL - TAULA REDONA: POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna, 26 de desembre de 2007,
Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Benifairó. 18.00 hores

Bon dia, a totes i a tots,

Al llarg d'aquest 2007 que és a punt d'acabar, han tingut lloc diverses commemoracions. No és moment ni lloc de fer-ne cap llista; però, si m'ho permeteu, voldria citar-ne unes quantes que tenen relació directa amb el perquè d'estar ací, sis dones, parlant de literatura catalana. En primer lloc, haig de consignar el tres-cents aniversari de la Batalla d'Almansa i del subsegüent Decret de Nova Planta, d'infausta memòria, sobretot en uns temps com que els que ara vivim, després del nou atac del govern valencià a la llibertat d'expressió i recepció que ha suposat el tall, amb traïdoria, de les emissions de TV3 a Alacant i l'amenaça, a la quieta, de les de la resta del País Valencià.
En segon lloc, en voldria esmentar dues més que m'afecten personalment i que per casualitat comparteixen anys. Em referisc al trenté aniversari tant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana com del Feminisme al País Valencià, que acaba de celebrar les III Jornades del Moviment Feminista. I m'afecten perquè hi pertany, a l'una i a l'altre, com a escriptora i com a dona. I va i resulta que, com qui no vol la cosa, també fa trenta anys que em moc amb bici per València i que escric en català. Quina velocitat, el pas del temps!...
Bé, anem per feina. A les dades que us ha donat Isabel Canet en la presentació d'aquesta taula redona, poca cosa hi afegiria, tret de l'existència de dos projectes que veuran aviat la llum: d'una banda, la primera traducció al català d'un recull de contes orientals a la francesa, Els mil i un quarts d'hora, de Thomas Simon Gueullette, que a començament d’any em publicarà l'editorial Moll, i, d'una altra, l'antologia de poesia eròtica, Eròtiques i despentinades, que al març em publicarà Arola Editors. Es tracta d’un recorregut de vora un segle per la poesia catalana escrita per dones, ja que abasta del 1862, l'any en què va nàixer la primera poeta –per edat– de qui he escollit algun poema, al 1985, l'any en què ho féu la més jove de les autores seleccionades. I, amb l'esment d'aquesta antologia, em remet al títol d'aquesta taula redona: 'poesia de proximitat'; en el meu cas, de dona, i ho faig amb un exemple .
Tal com explique en el Pròleg de l'antologia esmentada, en acceptar el repte d'immergir-me en la feinada de buscar poemes eròtics escrits per dones i en català, no sabia a què m'enfrontava, perquè allò que semblava tan fàcil en teoria, en la pràctica es va convertir en una empresa lenta i laboriosa, plena de dificultats materials; en un símil perfecte, si fa no fa, de buscar una agulla en un paller. I no era per falta de material sinó per qüestions d'invisibilitat; d'invisibilitat de les escriptores en general i de les poetes en particular. Malauradament, Montserrat Abelló continua tenint raó en afirmar que "en el nostre món literari, les poetes encara són les grans desconegudes". Perquè, si a la poesia ja li costa traure el cap en el vel·leïtós món de la literatura, què no passarà amb la poesia escrita per dones?... I no es tracta només d'aconseguir que es complisquen percentatges consensuats; em confesse, amb Maria-Mercè Marçal, "dividida al respecte".
La meua intenció en plantejar-me l'antologia –a banda de fer gaudir llegint– no era només reivindicar el component eròtic, explícit o implícit, present en l'obra de determinades poetes, sinó també recuperar-ne mostres perquè quedaren documentades en la nostra tradició literària. Ja que, mal que ens pese, la paradoxa continua existint, tossuda: Com és que, havent tantes dones poetes, el sistema literari català continua esmentant-ne tan poques i en uns percentatges tan ínfims, per no dir irrisoris, respecte dels seus iguals?...
El fet, però, és que per sort les coses van canviant, encara que a poc a poc, i que enguany s'ha donat la circumstància que han sigut dones les guanyadores d’alguns dels premis més sonats... "Convidar les poetes és cosa perillosa", deia Maria Àngels Anglada, i supose que si esteu ací és que us agrada el perill.

Vull finalitzar la meua intervenció llegint-vos les paraules que serviren de presentació del recital "De la Vall a la Mar", un recital de poesia que vaig fer el 26 de juny de 1998, en un indret meravellós d'aquesta vall, dins dels CAPVESPRES LITERARIS A LA MESQUITA DE LA XARA, organitzats pel set-cents aniversari de la fundació de Santa Maria de la Valldigna, i que vaig encapçalar amb aquesta variació d'un poema del llibre arran de pantomima:

del vessant a la mar
del cimall a la vall
de Fraga a Maó
de Salses a Guardamar
de Santes Creus a La Valldigna
de la vall a la mar

Deia així:
«De la Vall a la Mar vol ser quelcom més que un recorregut apressat a través de més de vint anys de poesia resumit en quatre llibres. De la Vall a la Mar és la manera que tinc de compartir amb vosaltres somnis i experiències, imatges visuals i impotències, angúnies i passions, calius somorts i enyors..., i de fer-vos-en còmplices perquè els sentiu ben endins, me'ls furteu i els feu vostres.
Fer poesia és arriscat, com arriscat és viure: és despullar el cor i deixar que la paraula, la llengua, prenga la paraula. Fer poesia és màgic: és ser poema, és dir i suggerir, sense límits ni paraules prohibides, sense explicar ni justificar, perquè la poesia té vida pròpia, és el lloc on tot és possible i, nosaltres, els protagonistes.
Així mateix és arriscat i màgic alhora escriure sobre l'amor. Parle de l'amor com quelcom inherent a gairebé qualsevol persona, en siga qui en siga l’objecte; com la percepció reflectida d'una veritat que s'intenta comprendre i que es reinventa ultrapassant la individualitat, en transmetre-la a través d'uns signes determinats, perquè qui la reba la faça seua i la recree com si haguera estat fruit del seu propi sentiment.
I, per acabar, dir-vos que, encara que no m'agraden gens ni miqueta ni les commemoracions, ni els dies D..., ni els centenaris, gràcies a aquest "set-centé" puc fer realitat un somni que de tan gran mai no se m'havia passat pel cap: estrenar-me, per fi, amb un recital a la meua terra: Marinyén, Alfandec o Valldigna. Una Vall que no morirà encara que la cremen, l'embruten i la malbaraten; una Vall que ens sobreviurà, com la Terra, malgrat els que s'encaboten a fer-la malbé.»

Avui, quasi deu anys després, em reafirme en aquelles paraules i us llig, tot seguit, el poema que he triat. Pertany també al llibre arran de pantomima i està dedicat a la mar que ens eixuga i ens eixumora, que ens enamora i ens menysté, corprenent-nos tothora. A la mar, doncs, perquè continue comminant-nos a pintar quadres amb mots enlloc de pinzellades.

s'ha dormit la petita lluerna
el dia ja s'acosta
la son lliura una pols groguenca
a cada llampurna del migdia
i jo
m'esglaie com la lluna
bevent-ne el lleu licor
fonent-me amb el tast
d'una enyorança

aconseguiré el reclòs del teu secret
i reprenent la bromera del teu alè
podré a la fi
esquerdar el teu més gran
íntim
abaltiment

deixa'm veure't plenament
trimillenària
brogint sense veu
l'últim cruixit de les paraules
fins al darrer i més distant espai de fang

no em guanyarà la teua malenconiosa mania
no retindré el fogueig de la teua anada-vinguda
no cauré damunt dels teus muscles
ni m'abismaré dins de la teua esquena

n'era redona la línia
la textura tendra
vermellosa la imatge
incitant la teua dansa

deixares en mi
ben endins
la teua empremta

Encarna Sant-Celoni i Verger,
23 de desembre de 2007
POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna

Encarna Sant-Celoni i Verger

2007-12-26T04:06:00.000+01:00

Encarna Sant-Celoni i Verger (Tavernes de la Valldigna, 1959) va començar a escriure als anys setanta, poesia i prosa poètica, i es va estrenar en narrativa amb un conte, Afalaga de mar, el 1982. A banda d’escriure, des del 1992 es dedica a traduir i a corregir en una institució publica, l'Institut Valencià de la Joventut.

Ha publicat, fins ara, quatre llibres de poesia: Sénia de petits vicis (1989), arran de pantomima (1991), Dèria i fal·lera (1996) i Sediments d'albaïna i maregassa (2002), i ha cotraduït del danés la plaquete Sottovoce, d'Anne Marie Dinesen (1992), i DIGTE-POEMES, una antologia de la poeta Tove Ditlevsen (1995). Així mateix ha participat en nombrosos homenatges i llibres col·lectius de poesia, com ara l'Homenatge als trobadors, Les veus de la Medusa, Vida Contemplativa, Foc secret; Passat festes, textos cordials, Homenatge a Ausiàs Marc, En memòria de Maria-Mercè Marçal, Versos per a Marc, Vint-i cinc anys de poesia al País Valencià...

Pel que fa a la narrativa, ha guanyat diversos guardons, entre d'altres, el Vila d'Alaquàs, per La primera missiva, mais ce est pas la dernière (1983); el Ciutat de Cullera, per Dotze contes i una nota necrològica (1983); el Joanot Martorell de Gandia, per Siamangorina (1985); l'accèssit del IV Ciutat de Torrent, per Al cor, la quimereta (2002), i el Vila de Puçol, per Guarda't dels jocs del destí (2004); és autora d'una versió en prosa del poema finlandés la Kalevala, d'Elias Lönnrot (1994); el 2004 rep una ajuda de la Institució de les Lletres Catalanes per a traduir Les mille et un quarts d'heure, de T. S. Gueullette, i el 25 d'octubre de 2007, va publicar en “El Quadern” de l’edició valenciana del diari El País el conte Sàpiens sàpiens?, dedicat «A tots els éssers que habiten La Valldigna, inclosos els humans», dins del cicle "Escriure el País". A més a més, és coautora de dos llibres de llengua: Reciclatge (ed. 3 i 4, 1992) i Accent greu (ed. Tabarca, 2000).

Adreça electrònica: celoniverger@yahoo.es

Pàgina web: www.escriptors.cat/autors/santcelonie

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna

Teresa Pascual

2007-12-26T03:55:00.000+01:00

Estudia Filosofia a la Universitat de València i és professora d'ensenyament secundari a Gandia. Es dóna a conèixer amb el seu primer poemari Flexo, guardonat amb el premi Senyoriu d'Ausiàs March 1987, que surt publicat el 1988; any en què guanya el premi Vicent Andrés Estellés amb Les hores. Més tard escriu Arena (1992), Curriculum Vitae (1996) i amb El temps en ordre publicat l'any 2002 obté el premi Crítica Serra d'Or de poesia 2003.

Ha traduït de l'alemany, amb Karin Shepers, L'enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger (València, 1993) i Poesia completa, d'Ingeborg Bachmann (València, 1995).

Està antologada, entre d'altres, en els reculls Camp de mines. Poesia catalana del País València, 1980-1990 (València, 1991) i Trenta poetes catalanes del segle XX (Barcelona, 1999

www.escriptors.cat/autors/pascualt

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna

Maria Josep Escrivà

2007-12-25T22:47:00.000+01:00

El currículum essencial de Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968) gira al voltant de dos eixos: primer, una família indispensable; segon, un grapat d’amistats d’aquelles que no s’acaben mai, passe el que passe.
A banda d’aquests fets vitals, hi ha hagut algunes circumstàncies literàries que l’han anat conformat com a poeta. L’any 1992, haver guanyat el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, la qual cosa, a banda d’haver-li permès de publicar el seu primer llibre, Remor alè (València, 1993), li va propiciar belles coneixences personals i literàries que encara duren. L’any 1998 va publicar A les palpentes del vidre, i el 2002, Tots els noms de la pena, en la meritòria i quasi miraculosa col·lecció valenciana “Edicions de la Guerra”.
A Flors a casa (Barcelona, 2007; premi Jocs Florals de Barcelona 2007), l’autora, a partir de l’observació de la natura i del comportament de les flors, ha arribat a la conclusió que, així com per a elles la bellesa no és un simple adorn, sinó un recurs de supervivència, també la poesia és una manera de sobreviure enmig del desempar de la terra.
Maria Josep Escrivà ha estat inclosa a antologies com ara Contemporànies (1999), 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (2001), o Imparables. Una antologia (2004). S’ha dedicat, amb gran satisfacció, a divulgar el plaer de llegir i escriure poesia, a través de diversos tallers de creació, de l’organització de tertúlies poètiques, de la col·laboració en diversos mitjans de comunicació. Forma part del consell de redacció de la revista Caràcters.
Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, a l’eslovè, a l’italià o a l’alemany.

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna

Christelle Enguix i Morant

2007-12-25T20:55:00.000+01:00

Christelle Enguix i Morant (París, 1971). Filla de saforencs, viu i treballa en aquest comarca. Comença a escriure poesia els anys noranta, formant part de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià. Ha publicat alguns poemes en revistes especialitzades i fou antalogada a Lletra Valenciana, Antologia de Joves Escriptors amb el recull “Com l’aigua de la nit dins una rosa amarga”.
Recentment ha estat guardonada amb el premi Ciutat de Benicarló pel poemari L’arbre roig, llibre que es publicarà el proper gener.

POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna

Elia Saneleuterio Temporal

2007-12-25T19:28:00.000+01:00

Sóc filòloga i em dedique a investigar al voltant de la literatura espanyola moderna i contemporània. Tanmateix, la meua vocació cap a la poesia va nàixer molt abans, quan comptava 14 anys. Va ser per aqueixos anys que vaig guanyar, en Simat de la Valldigna, els meus primers certàmens (“Premi la Xara” de 1995 i 1996). Des d’aleshores he anat depurant el meu quefer literari, mitjançant la lectura atenta i el propi fet d’escriure. He publicat dos libres de poemes, fruit de premis rebuts: Encara sospire nits i De cómo ya no duermo sola. Aquest darrer, a més, va guanyar altre premi després de publicat, el de la Crítica Literaria Valenciana (CLAVE). Tinc també poemes solts publicats en revistes com Náyade, El Mono-gráfico o Lectora. Revista de dones i textualitat, i també relats curts en diversos reculls o en diaris com ABC. He participat en lectures de poemes en la Universitat de València, en el Círculo de Bellas Artes, en el programa “Ventanas” de l’Asociación de Escritores y Críticos Valencianos, i en algunes tertúlies literàries de cafeteries de la ciutat.

bloc de l'autora

कॉम/">http://www.eliasane.blogspot.कॉम/