El currículum essencial de Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968) gira al voltant de dos eixos: primer, una família indispensable; segon, un grapat d’amistats d’aquelles que no s’acaben mai, passe el que passe.
A banda d’aquests fets vitals, hi ha hagut algunes circumstàncies literàries que l’han anat conformat com a poeta. L’any 1992, haver guanyat el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, la qual cosa, a banda d’haver-li permès de publicar el seu primer llibre, Remor alè (València, 1993), li va propiciar belles coneixences personals i literàries que encara duren. L’any 1998 va publicar A les palpentes del vidre, i el 2002, Tots els noms de la pena, en la meritòria i quasi miraculosa col·lecció valenciana “Edicions de la Guerra”.
A Flors a casa (Barcelona, 2007; premi Jocs Florals de Barcelona 2007), l’autora, a partir de l’observació de la natura i del comportament de les flors, ha arribat a la conclusió que, així com per a elles la bellesa no és un simple adorn, sinó un recurs de supervivència, també la poesia és una manera de sobreviure enmig del desempar de la terra.
Maria Josep Escrivà ha estat inclosa a antologies com ara Contemporànies (1999), 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (2001), o Imparables. Una antologia (2004). S’ha dedicat, amb gran satisfacció, a divulgar el plaer de llegir i escriure poesia, a través de diversos tallers de creació, de l’organització de tertúlies poètiques, de la col·laboració en diversos mitjans de comunicació. Forma part del consell de redacció de la revista Caràcters.
Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, a l’eslovè, a l’italià o a l’alemany.
POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna
A banda d’aquests fets vitals, hi ha hagut algunes circumstàncies literàries que l’han anat conformat com a poeta. L’any 1992, haver guanyat el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, la qual cosa, a banda d’haver-li permès de publicar el seu primer llibre, Remor alè (València, 1993), li va propiciar belles coneixences personals i literàries que encara duren. L’any 1998 va publicar A les palpentes del vidre, i el 2002, Tots els noms de la pena, en la meritòria i quasi miraculosa col·lecció valenciana “Edicions de la Guerra”.
A Flors a casa (Barcelona, 2007; premi Jocs Florals de Barcelona 2007), l’autora, a partir de l’observació de la natura i del comportament de les flors, ha arribat a la conclusió que, així com per a elles la bellesa no és un simple adorn, sinó un recurs de supervivència, també la poesia és una manera de sobreviure enmig del desempar de la terra.
Maria Josep Escrivà ha estat inclosa a antologies com ara Contemporànies (1999), 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (2001), o Imparables. Una antologia (2004). S’ha dedicat, amb gran satisfacció, a divulgar el plaer de llegir i escriure poesia, a través de diversos tallers de creació, de l’organització de tertúlies poètiques, de la col·laboració en diversos mitjans de comunicació. Forma part del consell de redacció de la revista Caràcters.
Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, a l’eslovè, a l’italià o a l’alemany.
POESIA DE PROXIMITAT
Benifairó de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada